diumenge, 21 de maig de 2017

VERDAGUER I FOLGUEROLES

Cada mes de maig, quan la primavera esclata, Verdaguer reneix a Folgueroles ( perdoneu-me perquè Mossèn Cinto hi és ben present tot l'any, com el seu roser). S'empodera del paisatge i fa lluïr la Plana com mai. Els mots s'escampen pels blats onejants, pels camins i les rouredes. Cada flor un ullet del cel i l'infant més inquiet xerroteja amb els ocells. I  es fa el miracle de la Poesia, en la trobada més innocent magistralment contada, dita i cantada per veus d'ahir , d'avui i de demà. La veu de la mare cantant cançons ancestrals, explicant, recontant i inventat només per tu. Sons nous i sons antics refent una nova simfonia. Ens sentim poetes i som Verdaguer.
Així em va arribar Lo matí de ma infantesa, ahir, en les veus de Jordi Lara, Meritxell Gené i Guida Nona.
Però , la màgia de la Poesia verdagueriana, es respira a Folgueroles pels volts de cada 17 de maig, data d'aniversari del poeta i en una Quinzena literària plena d'activitats. Un poble que estima de sempre  el seu poeta i que el viu, des de ben petit, a casa, al carrer i a l'escola. I quan arriba el mes de maig Mossèn Cinto es fa gran i  és el Verdaguer que s'apodera de la Plana i ens posseix i esdevenim poetes de tot l'any.
 Enguany la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles i el Museu d´Història de Barcelona (MUHBA) Casa Verdaguer de la Literatura de Barcelona, s'uneixen per la Festa Verdaguer i presenten un programa comú que aglutina les activitats de les cases se referència del poeta, del 18 de maig al 18 de juny, a Folgueroles i a Vil·la Joana (Vallvidrera) i  a la Pl. del Rei (Barcelona).

Us recomano La Plana de Vic, ara el mes de maig, sereu poetes i estimareu Verdaguer.

dilluns, 8 de maig de 2017

AMB VI , LA POESIA



TORNARÉ CAP AL TARD*
Tornaré cap al tard,
amb la llum encesa de ponent
que il·lumina el teu jardí.
El nostre és un amor madur,
com els gotims més dolços
de la nostra festa tardoral.
Ara juguem tot esperant-los,
rera la parra del terrat.
Em poso arracades de cirera
i em pinto els llavis de maduixa.
Cerco, com qui no fa la cosa,
les mirades del teu blau més marí,
que em pinten encara les galtes
del gallaret més viu.

 I amb aquest poema, inspirat en la Roda poètica del juny de 2015 de la colla de poetes del bloc Itineràncies poètiques, m'estrenava  en una trobada de maridatge de vi i poesia, anomenat Copes de Poesia. Era el 20 d'abril a Prats de Lluçanès a la Sala de Cal Bach i en el marc de la Setmana Cultural.
David Gomis de Cal Siller, fou el tastavins que després d'haver dit el nostre poema ens omplia la copa i ens recitava les qualitats del vi.
Un Blanc del Terrer pel Sonet del mes de juny de Pere Vila i Espona (1922-2009), dit per ell mateix en un vídeo que obria la vetllada. Del camps d'espigues a punt de sega  del sonet de Pere Vila, Vicenç Ambrós en un sensual  capvespre amorós ens transportà a la platja i a la seva copa un blanc jove anomenat MC  Cala Morisca. I les cireres i les maduixes d'un terrat que mira a ponent i  amb la veu més greu de la colla de poetes , una servidora donava pas al color amb un Heravi  del Montsant. I la rauxa i la naturalitat d'un vi natural i per domesticar, rar de la Terra Alta "Nar i Tornar" pels versos naturals, sense embuts i arrauxats de Robert Jové. I el cava Rimarts 40  per " La noia que em va ensenyar a fer l'amor" de Josep Riera, brindis i colofó del maridatge. 
Se'ns va fer curt, poèticament parlant.
Si ens voleu veure, un clic a la foto us portarà a l'àlbum de fotos.


*Del bloc poètic compartit Itineràncies poètiques, juny de 2015


diumenge, 16 d’abril de 2017

COPES DE POESIA

M'han convidat a maridar un poema amb vi i s'escau que hi ha un poema inspirat en un juny poètic ( al bloc col·lectiu Itineràncies poètiques) que diria que fa.            

Serà a Prats de Lluçanès el dijous 20 d'abril a les 8 del vespre a la Sala de Can Bach, amb el títol "Copes de Poesia". El poetes com els vins,  els descobrirem en el tast.
Un clic al banner de la Setmana cultural per tenir tota la informació ( vegeu el programa).




divendres, 14 d’abril de 2017

VOLARE

-Volare,
cantare.- deia amb amorosa veu.
-Oh Oh,
Oh Oh Oh Oh.- corejaven els angelets.
A punt d'afegir-hi:
-Nel blu dipinto di blu.

P.D : M'he fet petita tot escoltant Domenico Modugno.

divendres, 24 de març de 2017

L' ALTRA DIMENSIÓ

Aquesta és l'entrada a l'altra dimensió : La Bruixa de Perafita, un conte de la vora del foc. Un clic a la imatge i ja hi sereu. 
          - AVANTI 

dimarts, 21 de març de 2017

A RECER

Amb un somriure de sorra,
la sorra arrecera el mar.
Amb la llum blava i l'escuma
m'arrecero al teu costat.

           Carme Rosanas

diumenge, 12 de març de 2017

VIOLER

Resilient.
-No volgueu veure l'entorn que m'agombola.
Deia el violer, un dia assolellat de març.
-Soroll constant que capola arbres i fa fugir els ocells.
Aviat no tindré amics que em facin ombra.
Ni flors que em facin companyia.
Ara visc en un erm de destrossa .
Les meves violes plorarien i no paren de repetir:
-On són les criatures? I, ara qui ens collirà?
Qui ens olorarà? Quina boca ens bressarà?
Som les últimes d'aquest indret:
El paradís de la Dolors, perdut.


dimarts, 7 de març de 2017

DONES

I encara les dones:
silents,
amagades,
amoroses,
esquerpes,
llunyanes,
ploroses
...          ...que criden,
                que  lluiten,
                que treballen,
                que agombolen.
Encara

diumenge, 19 de febrer de 2017

FRANCESCA

                                                                                          
A la mare:

Grogueges,
        en aquesta tardor tan nostra.
Has fruitat amb dedicació amatent.
A poc a poc
        i amb tendresa,
descobreixes les espigues a punt de collir.
Després et corsecaràs lentament,
però, tant se val,
sàpigues que t'estimem,
        aquesta teva plenitud,
a mans vessades.

dilluns, 30 de gener de 2017

VETLLADA EN BLAU


Edward Hopper, 1914, Soir bleu

    L'Antoinette mirava atentament l'home que de l'altre banda del bateau mouche no deixava d'observar-la. L'artista, era l'artista; no li sabien el nom. 
        L'escena, si fa no fa, es repetia des de començament d'estiu, en nits de lluna blava. Arribava a les onze tocades i cercava seient on dominés l'escena. Tot seguit demanava un got de pastís i una gerra d'aigua. Començava l'observació atenta dels personatges que curiosament solien ser els mateixos : l'Antoinette, per descompat, en Pierrot, el mariner, en Vincent, el capità, monsier i madama Sentiers.
Meticulós com era, cada nit es centrava només en un. Era un ritual sense altre moviment que servir-se i pendre's el pastís aigualit en petits xarrups mentre els seus ulls estudiaven, captaven i memoritzaven.
Pintava mentalment un quadre i escoltava amb atenció les veus , la música de l'acordió que s'allunyava, el frec de l'aigua... Set nits de lluna blava d'un estiu parisenc i no el van veure més.
        Fou Edward Hopper, l'artista? Gairebé ho donàvem per fet quan a la ràdio sonaven les primeres notes de Rhapsody in blue.

La meva segona col·laboració a 100 Relats Conjunts

dijous, 19 de gener de 2017

GEL DE COLORS

Amb pinzellada grossa,
reflexes d'aigua
sobre el verd de la pícea.
Un cel enlleganyat s'hi capbussa.
Un mar de gel
empresona el verdet esgrogueït
i una munió de liles i blaus fulla
hi ha quedat ben atrapada.