Cercava el seu cor i no el trobava.
Massa sovint l'ànima li queia als peus.
El va trobar, sí, en un terrer.
Dur i assenyalat per tots cantons.
Un any fa.
El cor pel pedregar.
Sense llàgrimes i en l'erm més eixut.
Lluny de cap platja amiga.
On, sinó?
El mar , el seu amic més dolç, plora impotent amb tanta mort .
I ella, que és mare, s'ha empassat les llàgrimes.
Vol apaivagar aquest immens dolor .
Desbordada ha perdut el cor i quan l'ha trobat era una pedra.
