A escena la simbiosi : paraula, música i gest. O millor dit , tres artistes jugant el seu paper, expressant alhora una mateixa acció, sentiment o emoció des de les seves disciplines particulars : teatre, música i dansa. Per mostrar, homenetjar i alliberar silencis i dolors enquistats .
Només són dones * de Carmen Domingo dóna veu a cinc dones durant la guerra civil i la repressió franquista. Basada en fets reals i dirigides per Carme Portacelli, l'actriu Míriam Iscla reviu amb paraules i gest el testimoni dur d'unes dones volgudament silenciades pel sol fet de ser dones. La força del cos en dansa de Sol Picó expressa el dolor del silenci encadenat, la por, l'amor, l'enyor...La música contundent de Maika Makovski pren el rol de l'espectador o potser és la veu en off del moment, sense involucrar-se, relatora de fets, documentalista, la societat freda i inclement o exaltada segons el moment.
Obra massa dura , dèiem, i ho és. Encara el silenci ens agarrota l'ànima i busquem mil excuses per ignorar el mal que ens fa encara aquella guerra. I si algun silenci es trenca el trobem massa dur, i ho qëstionem o, sinó, banalitzem el discurs, depèn de qui ho entoma, depèn del bàndol. A la meva colla hi ha silenci entre nosaltres i jo no m'atreveixo a trencar-lo.
Es mereixien un aplaudiment llarguíssim i el públic dempeus...però vam restar clavades al seient. Va ser una emoció sense llàgrimes i de silenci encara. SILENCI ENCARA
* us recomano el
vídeo del col·loqui moderat per Lluís-Anton Baulenas amb autora, directora i artistes.
