dissabte, 4 de juliol del 2015

LLUSTRE GRANADÍ

És llustre a Granada.
Serpentejo per l'Albaicín.
L'ombra juga amb mi : a la paret més alta,
hi ha una nimfa que s'ho mira.
Del carmen amagat sentor de roses.
La ciutat tot just es desvetlla
d'un dia llarg i pesat.
Processó de guiris,
refresc amb tapa,
selfie a Sant Nicolás
posta de sol rera l' Alhambra,
amb guitarra i cante.
Serpentejo per l'Albaicín. 
Hi ha una nimfa que s'ho mira.
Ara s'hi ha afegit un gat. I, un cérvol?
A la pujada de l' Alhambra la lluna sobre els xiprers
i Washington Irving que em pica l'ullet.

4 comentaris:

  1. Una poètica descripció d'un viatge a Granada...M'agrada la paraula llustre per dir el capvespre, la mare la deia molt!
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
  2. Hi vaig ser només només mig dia, però Granada sempre s'ho val.

    ResponElimina