Per un moment, m'he oblidat de les roses.
Camino sense veure el cel ni la terra.
Sóc en un túnel incert,
on els sentiments més vius
conviuen en un garbuix impossible.
Només un llarg camí d'anys en companyia
pot asserenar-me.
Sé que al revolt,
i després de l' encegament sobtat, les
roses,
ves per on,
m'esperen.
Flaire i color.
Com les estimo!
Quina definició més bonica: "flaire i color".
ResponEliminaSi algun dia m'he oblidat de les roses, la sentida d'una espina, me les fa recordar.
Això et passa per ser com el nin de la rosa.
EliminaAquí la metàfora va en el sentit més alegre de la vida.
Gràcies, però. La rialla que he fet no té preu.