Catorze anys no són gaires, però per nosaltres, els lletraferits d'Olost, són molts. Som una colla jove perquè any darrera any , veiem com els petits es fan grans i per allò de tots els taps s'assemblen a les olles, queden tocats de la lletraferidura. Saba nova, dirien uns, amb noves maneres d'expressar-se i de dir.
Per altra banda, els grans creixem i madurem , literàriament parlant. Alguns fins i tot ens atrevim a volar sols i a escriure pel gran públic*. No és estrany perquè aquesta trobada anual ens esperona, és el cuquet de llum necessari per llançar-nos en el joc de les paraules escrites i ens atrevim a capbussar-nos en tots el gèneres : El conte, la poesia, el poema visual, l'assaig, la narració curta, la crònica, la novel·la...
Agraeixes aquesta colla que t'escolta i s'il·lusiona com tu. I et sents agombolat i amb ganes de tornar-hi un altre any. I, si alguna vegada l'afany transcendent em fa pensar que potser caldria obrir-se a més gent, el seny de ser una colla d'amics de lletres s'imposa. Com ens escoltaríem sinó?
Com les tertúlies literàries i els clubs de lectura aquestes trobades de lletraferits són per reivindicar i per imitar.
Portada de la revista d'enguany. La fotografia és de Júlia Potrony.
* Presentació del llibre " La mirada del voltor" de Ramon Breu a la biblioteca Joan Triadú de Vic.
